Lluçanès, 2012.

Antecedents:

Es tracta d'una rehabilitació d'un habitatge situat al Dte. De Sarrià - Sant Gervasi. L'edifici d'uns 80 anys, no catalogat, té una forma rectangular amb teulada de dues aigües i disposa d'una torre adjunta d'una alçada de 4 plantes. Té una superfície de 400 m2 construïda sobre una parcel·la teòrica de 618,22 m2 i una parcel·la tancada de 477 m2.

És una contundent edificació amb una estructura de parets de maó massís de 30 cm. de gruix. Té la façana principal al sud, amb un petit balcó sobre la porta d'accés que dóna al carrer Lluçanès. La part posterior de l'edifici disposa de terrat i de finestram. Pràcticament la totalitat de les obertures són rectangulars.

L'estat general de l'edificació és deficient, sobretot l'estructura de fusta de la teulada i la façana nord amb importants esquerdes a les parets en una zona molt degradada de possible ampliació posterior a l'original. La resta de parets de càrrega de fàbrica de maó estan en un estat acceptable. Fins i tot els fonaments estan en bones condicions.

El terreny que l'envolta gaudeix de dues magnífiques palmeres al sud-est, que es trasplantaran al nord-est. Hi ha una part del terreny que té una fortíssima pendent al nord-est que comunica visualment amb el Sagrat Cor

i amb la Riera.

Poètica

Recordant les velles i nobles mansions que han existit sempre a la Bonanova, ens agrada mostrar la contundent forma muraria que identifica un antic habitatge que ha donat caràcter a aquest indret i ha de “ballar” amb tota una colla de “Prima Donnas”.

Com l'impressionant col·legi de Jesús Maria al fons, cases antigues properes, joies modernistes com la de Rubió i Bellver al carrer Dominics, i un magnífic Gaudí a Bellesguard proper i llunyà al mateix temps, i més modernament, la casa Güell del Coderch tocant la nostra, la nova escola d’arquitectura i també la propera casa-estudi d’en Coderch en la plaça Calvó. Quina responsabilitat, quin goig.

No tinc més solució que tancar-me, amagar-me, fer els panys de paret el més massissos possibles, i obrir el cel, la coberta, i solament permetre a les façanes les mínimes obertures necesàries. Solament dos finestrams, un de mirador excepcional, des del menjador estar i un altre de desahogo de la cuina.

Una torre deminònica presideix la casa, amb una voluntat entre respectuosa i lúdica en fa conservar aquest afegit quasi monàstic i reconvertint-lo en espai de comunicació vertical i mirador excepcional d'una Barcelona ja desapareguda.

La coberta, veritable element clau del projecte, dividida en tres segments, abraça amb el seu aspecte diferents parts de les façanes (capcers) de la casa, i inunda de llum tot el centre de la casa.

Aquest centre és on se situa l'escala penjada, cap a la llum, de la mateixa estructura de la teulada. Les grans obertures substitueixen les petites finestres. Les finestres quasi desapareixen i apareix l'obertura, excessiva, dels lluernaris, menjant tota la llum que poden i porta'n-la cap a dintre. La coberta allotja els panells solars que donaran escalfor a l'aigua sanitària i a la calefacció radiant.

Una tanca verda envolta la casa amb la neutralitat de la natura.

Proposta:

La proposta consisteix en rehabilitar integralment l'edifici conservant les parets de càrrega de maó i la seva volumetria exterior, inclòs el perfil de la seva coberta. Això ens permet gaudir d'espai i alçades interiors importants amb una distribució molt racional i fluida espaialment.

El vestíbul té una disposició privilegiada en comunicar amb la cuina, un petit bany al despatx i, a través d'un pas amb porta, a la part central de la casa on se situa l'escala.

La zona de serveis: cuina, magatzem, quarto de la roba i ascensor (en l'àmbit de la torre existent) té fàcil accés des de l'exterior i una bona llum natural tot el dia.

L'escala se situa al centre de la planta, i així ordena tot l'espai al seu voltant. La peça principal és la sala d'estar que ocupa un espai al llarg de la façana nord-oest. El menjador comunica amb la sala d'estar, que també dona façana a la gran terrassa nord-est.

Una part de la sala d'estar i el menjador disposaran d'una gran coberta vidriada, accessible des del primer pis i des de l'exterior.

La planta pis disposa de quatre habitacions i quatre lavabos i zona d'armaris. Es proposa unes golfes d'instal·lacions aprofitant la gran alçada de la sota coberta, on se situaran els aparells de l'aire condicionat i d'energia solar. Al soterrani s'ubicarà la caldera i altres elements d’instal·lacions.

Les façanes patiran una important transformació, es massissaran moltes de les obertures existents, sobretot a la planta baixa i es faran de noves. S’obre un finestram a la sala d'estar/menjador, i a la cuina.

A la primera planta existiran els dormitoris amb sortida a terrasses de nova creació i, sigui per privacitat, seguretat i/o per situació, tindran tancaments de carpinterias de lames orientables de ceràmica.

Aquesta mateixa ceràmica es col·locarà a la coberta i als capcers.

La façana nord-oest, que quedarà alineada directament al carrer, disposarà d'un finestram a dalt de l'estudi que deixarà filtrar la llum, la mateixa solució utilitzada sobre l'habitació principal, però amb orientació sud-oest.

En la zona central de la coberta se situarà un gran lluernari, degudament protegit i controlat amb cortines i tendals de tipus “screen”, sobre l'espai central de l'escala.

Al llarg de l'amplada d'aquest, hi ha una gran obertura de lamas orientables per fer una ventilació de l'interior i per controlar la temperatura a sota de la lluerna. Les lamas automàtiques s’obriran o tancaran en funció de les necessitats de l'usuari.