Projectes i pub

1. EXPOSICIÓ ITINERANT “El Croquis Eina del Arquitecte” 2016-2017.

La 1ª exposició es va inaugurar el dia 7 de juliol de 2016 a la sala d'exposicions de la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia i em va presentar Pep Llinas Carmona. Després, aquesta exposició, va anar a les delegacions de Manresa, Terrassa i Vic, així com a les delegacions de Girona i Tarragona; fins i tot, me la van demanar per fer-la a l'ETSAB. Malgrat això, l'exposició no l'ha vaig realitzar a aquest darrers indrets. Va ser una gran oportunitat de presentar la meva feina portada a terme durant 30 anys de treball professional.

L'exposició consistia en 200 croquis acompanyats pels seus projectes corresponents -construïts, en desenvolupament o sense construir- per a donar a conèixer la meva forma de treballar. Aquesta exposició em va donar visibilitat i reconeixement, i, sense tenir la certesa del seu impacte real, vaig treballar molt després de les 4 exposicions amb un grapat de nous projectes.

L'exposició es planteja com un petit recorregut dintre d'aquest desenvolupament projectual amb el croquis com a protagonista, convertint-se en la base de l'exposició, i situant-los a un primer nivell. Al segon nivell, ja situat directament a les parets de la sala, podem visualitzar-lo al final dels llenços dels croquis on podem observar fotografies del projecte finalitzat, que són el resultat al qual ens ha conduït aquells dibuixos.

ESTRACTE DE LA MEMORIA

Si l'arquitectura és la construcció de la idea, projectar és el pas de la idea a l'arquitectura. Aquest és un llarg procés que es pot fer en diferents etapes, amb les seves anades i tornades, fins que totes les variables convergeixen en una sola.

L'arquitectura està influïda per nombrosos factors de tota mena: socials, estètics, matèrics, poètics, econòmics, estructurals, urbanístics, i un llarg etcètera. Aquests factors fan d'ella una disciplina complexa i els arquitectes ens esforcem perquè conflueixin en el projecte en una mateixa direcció, perquè aquest arribi a ser coherent i assumeixi amb elegància i rigor tots aquests inputs. En tot aquest procés, el croquis és l'eina que considero més important en una arquitectura primerenca, com ho és el projecte executiu per a la seva posterior materialització. El dibuix a mà alçada és on més ràpidament podem els arquitectes expressar des de qualsevol punt de vista la idea, per poder desenvolupar-la i convertir-la en arquitectura. I quan el resultat final és més fidel al croquis inicial, més rotund és el projecte.

INTENCIONS

El croquis intenta representar en un gest l'ànima del projecte. Poden ser 4 línies, però que diuen o poden dir molt més del que sembla. Darrere d'aquestes línies hi ha un munt d'intencions que, no obstant això, algunes es perden pel camí. És sobretot en les fases inicials del projecte on el croquis té un paper primordial, però que continua al llarg de tot el procés fins a la construcció mateixa de l'edifici. Amb una recopilació de dibuixos a mà alçada de diferents projectes propis, els documents que aquí es recullen no solament tracten d'arquitectura dibuixada, sinó arquitectura per ser construïda.

2. PROJECTE VIVENDA UNIFAMILIAR al Maresme, TEIA.

Aquest projecte és en realitat una ampliació i una reforma integral. Per a mi ha estat un projecte que ha representat un abans i un després perquè, amb una excel·lent comunicació amb el client i des de la llibertat del disseny, he pogut aplicar amb integritat els temes de sostenibilitat completament integrats en el disseny arquitectònic -com ara: coberta verda, recuperació d'aigües Pluvials i grises amb un gran dipòsit, calefacció radiant per biomassa, lames de fusta amb control i direcció segons orientació, l'aigua com a element integrador recuperant-hi, plaques solars, pedra natural o vidres de baixa emissivitat-. També vaig dissenyar la jardineria que envolta l'habitatge i l'accés.

El projecte és una reforma integral i una ampliació d'una "Masia" dels anys seixanta amb una extensa propietat de bosc i d'hort de 3 hectàrees. Es va conservar el perfil de la façana principal per imposició dels serveis tècnics de Teia. L'obra està situada al Maresme, a la província de Barcelona, ​​prop de la línia costanera, a un entorn natural únic.

Proposta arquitectònica:

La proposta aprofita una plataforma natural preexistent, alhora que integra la topografia per exercir el menor impacte possible en el territori. L'aigua esdevé un element que uneix la casa i emfatitza el desnivell cap a la piscina mitjançant una cascada en escala. Es desplaça l’accés de vehicles just al costat del llindar de la finca i la façana Nord-est, d'aquesta manera s'aconsegueix alliberar l'espai sud-oest davant de l'habitatge i augmentar l'espai de jardí-terrat, convertint-se en un dels millors espais exteriors de la casa. L'ampliació en dos pisos per a la zona d'habitacions, encarant oest, dibuixa una corba a la part posterior de l'actual habitatge. L'habitació principal en planta 1ª i les zones de menjador, estar, estudi en PB, estan orientades a sud-est amb vistes directes a la mar. La façana de l’habitatge es compon de marbre verd de l'Índia en gran format sense polir. L’interior va aplacat de la mateixa pedra natural polida. El vestíbul dóna accés a un espai intermedi que comunica amb tots els espais principals de l'habitatge: cuina, estar, garatge, escala pels dormitoris, ascensor i espai tècnic i de servei situat al centre de la PB. Hi ha dues parets de la zona d'estar que s’obren cap al menjador i l'estudi. Cada dormitori dels fils té una petita zona d'estudi que rep la llum de nord a través de la gelosia de lames de fusta del passadís. La coberta és plana i verda a la zona dels dormitoris.

3. CAMP DE SOFTBOL 2ª FASE EXP.20150334. Montjuic, Barcelona.

Projecte bàsic i executiu del Camp de Softbol al carrer Pierre de Coubertin s/n Montjuic, Àrea de Drets de Ciutadania;

Participació i Transparència: Institut Barcelona Esports;

Direcció: Serveis d'instal·lació i Obres, Ajuntament de Barcelona 1ª i 2ª Fase exp.20150334.

Aquesta va ser una oportunitat de poder fer un projecte en un lloc privilegiat: dintre de l'entorn Olímpic de la muntanya de Montjuic; com a instal·lació complementaria al Camp de Beisbol Olímpic, obra de Buxadé i Margarit.

La gran afició de les famílies al joc del Beisbol, molts d'ells immigrants provinents del centre d'Amèrica i del sud d'Amèrica, va provocar la necessitat d'una instal·lació per a jugar noies, nens i joves, amb els requeriments que es poguessin fer competicions internacionals i fos alhora una instal·lació pensada per aquest ús familiar.

Juntament amb un ambiciós projecte de CAR a Líbia pels jocs Inter-africans -malauradament no realitzat-, aquest és el projecte d'instal·lació esportiva que més he gaudit de poder dissenyar i portat a terme.

La innovació que representa aquest disseny és oferir una excel·lent visibilitat del públic, amb una capacitat relativa però amb un ampli espai per les famílies, protegida del sol, donar visibilitat a l'equipament amb la mínima dignitat que el lloc requereix i també la possibilitat de poder veure el Camp adjacent de Beisbol aprofitant un desnivell existent. Això es va aconseguir mitjançant el disseny del suport de la xarxa obligatòria d'uns 6-7 metres d’alçada que fa de protecció i es converteix en un d’umbracle pel públic, i se suporta amb uns elements estructurals en voladís que no impedeixen la visió del joc, com passa, pràcticament tots els Camps que pogut veure o estudiar arreu del món.

El mur de terra armada respon a salvar el desnivell existent d'una petit turó, facilitant la visió dels dos camps, i evitar el contacte directe amb els jugadors, un requeriment del club. El Camp està a sobre de l'abocador d’escombraries durant dècades de Barcelona i alguns elements s'han hagut de fonamentar amb pilotatges fins a més de 20 m de fondària, el mur de terra armada estalvia uns 20 d’aquests pilots si fossin de formigó.

La instal·lació està envoltada de talussos enjardinats i disposa tant d'un dipòsit d'aigües freàtiques pel rec com gespa artificial, per evitar despeses d’aigua i gaudir de poc manteniment. Hi ha una tercera fase per construir vestidors però ha quedat paralitzada, per raons pressupostàries.

Encara no s'ha finalitzat la segona fase.

4. PLAÇA ANNA FRANK 1998.

Plaça Anna Frank 1998:

Seleccionada Premis FAD 1998-Menció Dècada 2008.

Colab. Joan Ramon Farre arq., Rosanna Vaquer, arq. Núria Vives arq..

Arquitecte tècnic: Leo Sarquella.

Promotor: Ajuntament de Barcelona, ​​Dte. de Gràcia.

Empresa constructora: FAUS S.A..

Fotografies originals: Jordi Raboso, Ignacio Sanfeliu Arboix.

Pressupost 1998: 60.000 €, reforma any 2000 i destrucció parcial any 2012.

Aquesta plaça que vaig poder dissenyar i refer al cap de 2 anys (1998-2000) sempre m'ha agradat com a projecte per diverses raons: la seva simplicitat, la seva manca de recursos, la solució final, l'orgull que el jurat del FAD, amb Enric Miralles al capdavant, la va seleccionar l'any 1998 i l'arquitecta, premi Pritzker, Kazuyo Sejima, li va fer una menció especial amb motiu del Premi Dècada l'any 2008.

Un petit espai al barri de Gràcia, envoltat de mitgeres al final del carrer Jaén i amb enfront de travessia de Sant Antoni que s'havia de convertir en plaça -vaig convèncer a la llavors Regidora Sra. T. Sandoval que dediques l'espai a Anna Frank en lloc de canviar el nom del carrer Sèneca-. Això es va aconseguir manipulant les superfícies verticals existents (mitgeres), i també creant un accés al Centre Artesa Tradicionarius La proposta de dedicar la plaça a Ana Frank em va suggerir la idea d'un espai auster.

La verticalitat de les mitgeres fent-les exhibir el maó nu i la utilització de materials oxidats, trencats i/o reciclats -com les malles electró-soldades sobre el fons de maó vist, els bancs realitzats amb uns enormes perfils IPN, la placa-monòlit-lapida en acer corten, així com l'aplacat en franges horitzontals de la part inferior de la mitgera sud-est convertida en accés al CAT- li conferien un especial ambient a la petita plaça. Cal recordar els escocells dels arbres que van ser fets amb vidre picat i reciclat i el paviment gris de peces de ciment prefabricades de 40x60cm amb juntes de corten i una d'elles es transformava finalment en el monòlit.

Tot això creava un ambient d'especial emoció i intensitat que va provocar per primera vegada a Barcelona la celebració del dia de l'holocaust per part dels Rabins jueus i també com a conseqüència, i per desgràcia, la constant bandalizació d'aquest espai.

Finalment, en contrast del trist record de l'ambient dels camps de concentració, vaig situar la delicada escultura figurativa de l'adolescent Anna Frank, obra de l'escultora Sara Pons col·locada i pensada originalment el 2001, de costat, sobre la marquesina, i va acabar d'arrodonir un espai únic. L'escola Massana també va participar llavors, creant un mural a la mitgera, a manera de llibre obert, avui també desaparegut, així com l'accés al CAT, perdent amb la nova ubicació, de l'escultura, la bona perspectiva que gaudia. Avui la plaça malauradament ha perdut molts dels elements originals amb la reforma del CAT, com també el seu caràcter recollit i especial d'abans.

5. Urbanització “ La Indiana” Caldes D’Estrac, Barcelona 1987-2019.

Urbanització “La Indiana” Caldes D'Estrac 2000-2019.

La idea matriu és convertir una urbanització en un barri, amb caràcter propi, però integrat a la topografia, inspirat en algunes característiques del disseny de les cases populars del poble, però amb una materialitat diferent i aprofitant l'excel·lent ubicació de l'indret.

Projecte de llarg recorregut amb un primer Estudi de Detall el 1984 i posterior modificació el 2000, desenvolupat per fases, en un intent d'aconseguir un barri harmòniums, en un lloc privilegiat del Maresme, i adaptat a l'acusada topografia de l'indret. Dues hectàrees de terreny i 14.000 m2 d'edificació possible, 58 habitatges i 10 tipologies diferents amb un disseny comú. S'han construït fins a la data 19 habitatges en tres fases, en construcció una quarta fase de 12 habitatges i en projecte 4 habitatges més. Totes són petites agrupacions amb les seves zones comunes respectives.

Projecte d'unir densitat, privacitat, entorn i convivència. A una topografia acusadíssima es creen rampes, carrers-espais tots comunicats per a la convivència per garantir la qualitat de vida dels seus veïns. Habitatges de formigó vist, fusta i coure en primera fase. Caldetes amb els seus grans habitatges emblemàtics i unes petites cases de poble profundes, amb els seus jardins a resguard, han estat inspiració per fer uns habitatges algunes de més de 20 metres de profunditat, amb els seus petits jardins i entrades que preserven la intimitat, que respecten les vistes, i s'adapten a la topografia, un petit nou barri a la més petita població costanera de Catalunya: Caldes d'Estrac.

Ignacio Sanfeliu Arboix Dr. Arquitecto, Barcelona, 2019.